El CEAM opera diverses estacions de torres de flux, situades en diferents ecosistemes d'Espanya, que mesuren contínuament els fluxos de carboni, aigua i energia entre l'ecosistema i l'atmosfera.
Les dades recollides s'utilitzen després per estudiar el cicle del carboni i l'aigua d'aquests ecosistemes mediterranis, i la seva resposta a la variabilitat climàtica estacional i interanual.
Alzinar bosc obert
Alzinar bosc obert
Matoll
(Teresa de Cofrentes, Spain)
Hort de tarongers
(Moncada, Valencia, Spain)
Camp d'arròs
(Sueca, Valencia, Spain)
Prats de muntanya
(Figols i Alinya, Lleida, Spain)
La Tècnica de covariança Eddy és un mètode directe i no intrusiu i actualment una de les maneres més defensables de mesurar els fluxos turbulents verticals a l'atmosfera de la interfície de la biosfera, a l'escala completa de l'ecosistema (sòl + vegetació). S'ha convertit en una eina popular per determinar els tipus de canvi d'aigua i carboni sobre ecosistemes naturals, camps agrícoles, altres terres o zones d'aigua, i també s'utilitza amb freqüència per mesurar altres intercanvis de gasos com el metà o l'ozó. No obstant això, aquest mètode es basa en supòsits principals i implica alguns càlculs matemàticament complexos, que requereixen experiència i cura tant per seleccionar el lloc experimental, configurar instruments, processar les dades aplicant les correccions adequades i avaluar la qualitat de les dades.
Les estacions de torres de flux també realitzen mesures rutinàries d'un conjunt estàndard de variables micrometeorològiques i ambientals, incloses variables meteorològiques (radiació solar entrant, radiació neta, temperatura de l'aire i humitat relativa, pressió atmosfèrica, precipitació, direcció i velocitat del vent) i variables del sòl (perfil de temperatura del sòl, perfil d'humitat del sòl).
Depenent dels objectius específics, es poden integrar mesures contínues addicionals a les estacions de torre de flux, com ara teledetecció proximal in situ (temperatura IR superficial, mesures de reflectància superficial per a índexs de vegetació), sistemes de cambres d'efluència de CO2 del sòl, sensors de flux de saba, lisímetres, altres rastres dels fluxos de gasos per covariància remolina, etc.
Per a la majoria de les variables, les mesures contínues es fan una mitjana automàtica i es registren en períodes de 10 minuts i 30 minuts mitjançant registradors de dades o ordinadors. A continuació, les dades es transfereixen cada dia a través de la connexió mòbil ·g des dels llocs experimentals als servidors de la Fundació CEAM per ser emmagatzemats i arxivats.
Totes aquestes variables s'utilitzen principalment per calcular i analitzar els pressupostos de carboni, aigua i energia dels ecosistemes estudiats, i caracteritzar la seva variabilitat a escales temporals d'hores a dècades. Com que el canvi climàtic global està motivat principalment per l'augment de CO2 a l'atmosfera, els científics estan especialment interessats en aquestes mesures per a la quantificació sòlida dels serveis actuals dels ecosistemes, com ara el segrest de carboni o la regulació dels fluxos hidrològics, les prediccions de canvis futurs i la planificació per a la mitigació i l'adaptació. Les dades de les estacions de torres de flux també s'utilitzen àmpliament per ajustar i validar models (models climàtics globals, models a mesoescala i meteorològics, models biogeoquímics i ecològics complexos), així com per al calibratge i validació de productes de teledetecció de satèl·lits i avions.
